Cursa de San Amand 1ª prova puntuable per la Copa Catalana de Curses de Mutanya

Distància 22.700m

Desnivell: 2700 totals acumulats apróx.
1300 + acumulat apròx.
Llòc: Ripoll

Viatge fins a Ripoll i arribada a les 8:00. Després de recollir el dorsal anem fins al cotxe per prepara-nos i estar a punt per la sortida a les 9:00.

Es va trobar a faltar un lloc on poder deixar les motxiles i canviar-nos.

Abans unes voltetes a prop de la sortida per escalfar una mica, cares conegudes al voltant, Núria Picas, Just Sociats i molts altres coneguts d’aquets events.
A les 9:00 s’enlairava el cohet que serviria com a tret de sortida.

Al principi poc a poc anem fent camí pel poble fins arribar a una pista que als pocs metres es deixava a la esquerra per ficar-nos a uns Prats. Una mica d’embús per travessar el cerclat.

Poc a poc el circuit s’anava enlairant i agafant alçada.
Un recorregut realment espectacular recorreguent la zona, quasi tot per camins travessant bosc i prats.

Al principi surto tranquil buscant ritmes , se que la pujada es llarga (12 km.) i el desnivell en algun punt es fort.
Les sensacions son bones pujant i ho faig gairebé sense tenir que caminar, tret d'algun tram degut a que el camí es estret i es complicat poder passar gent.
Així arribem fins un tram on el bosc s’acaba, ens fiquem a un prat on està el segon avituallament, i comença el tram mes dur de pujada. Aquí si que es fa imposible correr i inclús s’han de fer servir les mans per aferrar-se a les parets i no relliscar. El terreny està un mica mullat per la pluja de dies enrere i es fàcil relliscar.

Així arribem fins el cim…he pogut abançar molts corredors a la pujada, però un cop a dalt se que ara toca patir en la baixada, on normalment els meus turmells pateixen bastant.

A partir d’aquí baixada amb molt desnivell, revirada i sobretot enfangada.
Un parell de caigudes, sense conseqüencies i molta paciencia. Sòc conscient que no he de jugar cap risc…només queden tres setmanes per Zegama i qualsevol ensurt pot tenir conseqüencies irreparables despres d’haver patit un parell d’esguinços durant la preparació, així que decideixo ser conservador i no fer-me mal. Continuament rebó l’arribada de corredors que baixen mes ràpids i em passen com si res.

Un cop superada la baixada mes potent, el circuit et retorna cap a Ripoll per un camí que travessa un bosc amb certa tendencia negativa per baixar cap al poble.
Aquí aprofito per gaudir de l’entorn i de la meravellosa expèriencia de fer el que més m’agrada on mes m’agrada.

La cursa finalitaza a devant de l’esglesia de Ripoll. Han sigut 22 kilometres increíbles. Les sensacions han estat molt positives de cara a Zegama i la classificació no està gens malamente: 53é classificat de la general amb 2h 24m.

També bones sensacions pel meu company Marc que ha acabat el 177 amb 3h:04 i el bon sabor de boca d’haver retornat a la competició en un lloc i un circuit realment espectacular.

Ara toca ellestir entrenos i cames per Zegama…allà si que patirem!!!! La data s’apropa i els nervis i els pensaments comencen agafar rumb al nord.

Només queden 20 dies…això ja està a tocar!!