Això ja ho tenim aquí!!!!

Ja comencen els dies en que tot es centra i es concentra al meu cap pensant en diumenge...els nervis van provocant pesigolles a la panxa...el tema de conversa sempre es desvia cap a Zegama...obres el facebook i nomes arriben noticies de Kilian, Ohiana, Núria i molts altres parlant i ultimant detalls pel proper cap de setmana.
I es que Zegama es especial, com gaire bé totes les competicions al Païs Basc. Un recorregut durissim, una climatologia complicada, una afició fora del que estem acostumats, un paisatge espectacular i si a tot això sumem que s'ha convertit en la cursa de curses en la "batalla de batallas" on els millors del mòn venen per intentar aconseguir la "txapela" de campió.
I allá en mig de tot això em trobaré jo. Arribo amb poc entreno però amb moltissima il.lussió i amb ganes, moltes ganes de gaudir pam a pam de tota la cursa de patir a cada pujada i sobre tot apendre moltes coses. Perquè hi ha experiències que nomes es viuen un cop a la vida i aquesta pot ser serà una d'elles.
Porto ja uns dies imaginant i sommiant com serà la meva arribada de diumenge...i només una cosa es repeteix: a la meva cara es dibuixa un somriure!!!
Diumenge tornaré a ser feliç un cop mes complint un somni al costat de gent que estimo molt. Gràcies a tots ells per acompanyar-me un cop mes en aquest camí.